Introducció
Al voltant de 18 milions de persones moren anualment com a conseqüència de les malalties cardiovasculars. Dos dels factors de risc predeterminants d’aquesta malaltia en són la diabetis i la hipertensió arterial. És ben sabut que un dels factors desencadenants, tant de la diabetis com de la hipertensió, n’és l’obesitat. Segons les últimes dades de la IDF (Federació Internacional de Diabetis), actualment hi ha més d’un bilió (amb B) de persones amb sobrepès, per tant, amb un Índex de Massa Corporal (IMC) per sobre de 25; d’aquesta quantitat, més de 300 milions superen l’IMC de 30, és a dir, són obesos. La IDF recomana a les persones amb risc de patir diabetis, o sigui, les que tenen obesitat abdominal, un canvi d’estil de vida.
La causa més freqüent del sobrepès és una ingesta alimentària excessiva, sumada a la manca d’exercici. Una teràpia encaminada a la modificació del comportament individual ens portaria, sens dubte, a millorar la qualitat de vida dels nostres pacients i, fins i tot, a la remissió de la simptomatologia de la malaltia. És freqüent associar obesitat a diabetis tipus II i tots els diabetòlegs sabem que, en la majoria de casos, aquest tipus de diabetis va estretament lligat a l’augment de pes i que, d’altra banda, si aconseguim disminuir el pes dels pacient, observem una millora evident en la diabetis.
Si podem controlar la ingesta alimentària i augmentar l’exercici, la pèrdua de pes es posa de manifest en la disminució dels nivells de glucèmia i d’hemoglobina glucosilada a la sang. Una pèrdua del 10% del pes suposa automàticament el descens de la pressió arterial, la disminució de la glicèmia, la disminució de l’hemoglobina glucosilada i el descens en els nivells de colesterol i triglicèrids, entre d’altres. Si reduir el pes en un 10% resulta tant beneficiós, imagineu-vos el que podríem esperar d’una pèrdua superior.
A partir de l’any 2000, amb la incorporació del nou baló intragàstric en el nostre arsenal terapèutic, s’obre davant nostre la possibilitat d’influir fàcilment en el canvi de pes dels nostres pacients, simplement modificant els hàbits alimentaris.
Baló intragàstric
Què és un baló intragàstric? Es tracta d’un baló que s’introdueix i es col·loca a la cavitat gàstrica mitjançant un senzill procés de fibrogastroscopia. Un cop col·locat, el baló s’omple de sèrum fisiològic i d’una tintura blava de metilè fins a un volum de 500 o 600 cc, volum que varia en funció de l’Índex de Massa Corporal del pacient. El procés es duu a terme després d’adormir al pacient i dura uns 20 minuts. Un cop inflat, el baló es deixa a l’estómac durant un període de 6 a 7 mesos.
Resultados
Partint d’aquesta base, fa 8 anys vaig començar a introduir a pacients obesos diabètics tipus II en el tractament. El resultat ha estat excel·lent, no només pel que fa a la obesitat sinó que, a més, paulatinament i a mesura que els nivells de glicèmia dels pacients disminueixen, cal anar disminuint la medicació i, en alguns casos, fins i tot es pot retirar.
El programa inclou la reeducació dels hàbits alimentaris: evitar l’excés de grasses; comptar els hidrats de carboni; conèixer els aliments que s’ingereixen i la seva càrrega de glucèmia; menjar de manera pausada i mastegant bé, i distribuir adequadament l’horari dels àpats. Tot això requereix un tractament personalitzat del pacient i un control exhaustiu, amb visites setmanals on es revisen els dubtes que sorgeixen, es controlen el pes, la tensió arterial i les glucèmies, i es modifiquen els exercicis segons les possibilitats de cada pacient, tot adequant-los a la seva nova capacitat de practicar-los. La medicació es revisa cada quinze dies.
Tot i els bons resultats, és imprescindible valorar a priori a tots els pacients abans d’introduir-los en el tractament. Només aquells que donin un perfil adequat obtindran els resultats esperats. És imprescindible comptar amb un equip mèdic multidisciplinari, que inclogui un endocrinòleg, un digestòleg-endoscopista, un psicòleg, un anestesista i un bon equip auxiliar.
En resum, amb el baló intragàstric, tenim al nostre abast una molt bona teràpia que, ben utilitzada, ens proporcionarà uns grans resultats en el tractament de la diabetis tipus II associada a l’obesitat.
